MINI REPTE DE 7 DIES
ATURA EL PILOT AUTOMÀTIC
T’ha passat de fer una cosa rutinària —caminar, dutxar-te, conduir— i, de sobte, adonar-te que la ment era lluny? Això és el pilot automàtic: el cos fa… i la ment viatja.
La consciència plena (mindfulness) és el contrari: tornar al present a propòsit, amb una mirada amable. No és “deixar la ment en blanc”. És ser aquí, una mica més.
5 senyals que estàs en pilot automàtic
- Fas coses “sense adonar-te’n” i després dubtes: “he tancat el cotxe?”
- Vas de pressa per inèrcia, encara que no hi hagi pressa real.
- La ment se’n va al futur (“i si…?”) o al passat (“hauria d’haver…”).
- Et costa gaudir del que és agradable perquè ja penses en el següent.
- Et notes més irritable o cansat/da sense saber ben bé per què.
Les pantalles també poden activar el pilot automàtic: ens omplen d’estímuls i, sense adonar-nos-en, ens allunyen del cos i del present. Per això una pausa petita pot canviar-ho tot: abans d’obrir el mòbil, 3 respiracions lentes i la pregunta: “què necessito ara?”
La bona notícia: això s’entrena. Amb petites pauses. Sense fer-ho perfecte.
Mini repte de 7 dies (realista i fàcil)
Dia 1 — Agrair (30 s)
Abans de dormir, agraeix 3 coses del dia (petites també compten).
Dia 2 — Caminar amb consciència (2 min)
En un trajecte rutinari: peus + respiració + sons. Si te’n vas, tornes.
Dia 3 — Menjar amb consciència (3 mossegades)
Tria 3 mossegades i nota: olor, textura, gust. Si ve un pensament: “ara no toca”.
Dia 4 — Pausa de pantalla (1 min)
Abans d’obrir el mòbil: 3 respiracions i una pregunta: “què necessito ara?”
Dia 5 — Cos (60 s)
Mà al pit o a l’abdomen. Nota el ritme. Sense canviar res.
Dia 6 — Una moment de rutina amb presència (10 min)
Fes una tasca amb presència: dutxa, endreçar, cuinar. Només això.
Dia 7 — Meditació breu (5 min)
Seu còmode/a. Respira profundament. Quan la ment marxi, tornes. No és fallar: és practicar.
1 minut per tornar a tu (ara mateix):
- Respira 3 vegades una mica més lent.
- Troba 3 coses que veus.
- Escolta 2 sons.
- Nota 1 sensació al cos (peus, mans, pit).
Quan la ment marxi… tornes. I ja està.
La presència no és una obligació. És una manera de cuidar-te, pas a pas. Hi haurà dies en què serà fàcil… i d’altres en què la ment tornarà una i altra vegada al soroll. I això també forma part del procés: no es tracta d’evitar que la ment marxi, sinó d’adonar-te’n i tornar.
Per últim, si estàs en un moment de molt malestar, d’ansietat intensa o et sents desbordat/da, recordar-te això: no ho has de sostenir sol/a. Parlar amb un/a professional pot ser un lloc on respirar, posar claredat i sentir-te sostingut/da mentre trobes direcció cap el que necessites.
Quan vulguis, a Espai Aira t’acompanyem. 🌿





Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir