, , ,

MINI REPTE DE 7 DIES

ATURA EL PILOT AUTOMÀTIC

T’ha passat de fer una cosa rutinària —caminar, dutxar-te, conduir— i, de sobte, adonar-te que la ment era lluny? Això és el pilot automàtic: el cos fa… i la ment viatja.

La consciència plena (mindfulness) és el contrari: tornar al present a propòsit, amb una mirada amable. No és “deixar la ment en blanc”. És ser aquí, una mica més.

5 senyals que estàs en pilot automàtic

  • Fas coses “sense adonar-te’n” i després dubtes: “he tancat el cotxe?”
  • Vas de pressa per inèrcia, encara que no hi hagi pressa real.
  • La ment se’n va al futur (“i si…?”) o al passat (“hauria d’haver…”).
  • Et costa gaudir del que és agradable perquè ja penses en el següent.
  • Et notes més irritable o cansat/da sense saber ben bé per què.

Les pantalles també poden activar el pilot automàtic: ens omplen d’estímuls i, sense adonar-nos-en, ens allunyen del cos i del present. Per això una pausa petita pot canviar-ho tot: abans d’obrir el mòbil, 3 respiracions lentes i la pregunta: “què necessito ara?”

La bona notícia: això s’entrena. Amb petites pauses. Sense fer-ho perfecte.

Mini repte de 7 dies (realista i fàcil)

Dia 1 — Agrair (30 s)
Abans de dormir, agraeix 3 coses del dia (petites també compten).

Dia 2 — Caminar amb consciència (2 min)
En un trajecte rutinari: peus + respiració + sons. Si te’n vas, tornes.

Dia 3 — Menjar amb consciència (3 mossegades)
Tria 3 mossegades i nota: olor, textura, gust. Si ve un pensament: “ara no toca”.

Dia 4 — Pausa de pantalla (1 min)
Abans d’obrir el mòbil: 3 respiracions i una pregunta: “què necessito ara?”

Dia 5 — Cos (60 s)
Mà al pit o a l’abdomen. Nota el ritme. Sense canviar res.

Dia 6 — Una moment de rutina amb presència (10 min)
Fes una tasca amb presència: dutxa, endreçar, cuinar. Només això.

Dia 7 — Meditació breu (5 min)
Seu còmode/a. Respira profundament. Quan la ment marxi, tornes. No és fallar: és practicar.

1 minut per tornar a tu (ara mateix):

  1. Respira 3 vegades una mica més lent.
  2. Troba 3 coses que veus.
  3. Escolta 2 sons.
  4. Nota 1 sensació al cos (peus, mans, pit).

Quan la ment marxi… tornes. I ja està.

La presència no és una obligació. És una manera de cuidar-te, pas a pas. Hi haurà dies en què serà fàcil… i d’altres en què la ment tornarà una i altra vegada al soroll. I això també forma part del procés: no es tracta d’evitar que la ment marxi, sinó d’adonar-te’n i tornar.

Per últim, si estàs en un moment de molt malestar, d’ansietat intensa o et sents desbordat/da, recordar-te això: no ho has de sostenir sol/a. Parlar amb un/a professional pot ser un lloc on respirar, posar claredat i sentir-te sostingut/da mentre trobes direcció cap el que necessites.

Quan vulguis, a Espai Aira t’acompanyem. 🌿

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *